"Però l'Isidre estava intimament relacionat amb tota una època de la seva joventut, i saber que havia de tornar a veure'l tan aviat, no sols havia destapat la caixa de les enyorances, sinó que, per contrast, l'havia portada a reviure en una ràpida síntesi tots els anys que ell havia estat fora de la seva vida.
La vinguda a Mèxic, que havia de ser per poc temps i que ara ja semblava definitiva, va produir una separació brutal que trencà la seva vida en dos trossos absolutament aïllats l'un de l'altre. D'una banda, en un passat que cada dia era més llunyà però que semblava encara inexplicablement molt proper,
tots els seus anhels de dona jove, els seus pares, la seva casa de la Diagonal, les seves amigues, la satisfacció del triomf lent i constant d'En Felip.
De l'altra, després del parèntesi dels anys de la guerra civil, que realment no comptaven per massa estranys, i que eren els que feien la divisió mes tallant i definitiva, la vida en un medi nou, diferent, difícil, de lluita, de tornar a començar, de fer relacions noves, d'adquirir nous hàbits i costums, de sentir néixer altra vegada ambicions i veure-les finalment satisfetes... però a Mèxic!"