"En néixer, la seva mare va posar-li per nom Araceli, que li feia soroll de romàntic, perquè tenia motius per creure que era filla de l'amor i no del senyor Bofill, el ric propietari que la tenia entretinguda i que, molt amoïnat, es pensava ésser-ne el pare.
La Lola, que era una dona poc preparada, pero d'intel·ligència desperta, de seguida va comprendre que la nena era un destorb i havia estat una equivocació. La reacció dels dos homes que podien atribuir-se'n la paternitat fou, a més a més, molt clara.
Amb l'un, el de l'amor, va renyir-hi als primers simptomes d'embaràs i no va tornar a veure'l. L'altre, perquè li agradava molt la Lola i no li sortia massa cara, va acceptar, encara que amb molta reticència i de mala gana, que fos filla seva.
Però abans que el senyor Bofill posés condicions, la nena desaparegué de la seva vista. La Lola l'havia portada a dida a Mollet."